El català és la llengua vehicular de les escoles catalanes, i per aquest motiu, és usada als centres com a llengua principal. Tot i aquesta realitat, trobem escoles on, els alumnes tenen una mancança en l'aprenentatge d'aquesta.
A partir d'aquest bloc es presentaran unes sèries d'activitats creades per a portar a terme en petits grups, amb l'objectiu de motivar, fomentar i millorar l'expressió i la llengua oral del català en un centre educatiu.
A continuació es presenta l'explicació de la primera sessió realitzada per Clàudia Vilanova i Marina Rofes a un grup de quatre infants de quart de primària, el dia 22 de febrer de 2017.
En aquest primer contacte amb els infants, s'ha plantejat la realització d'una dinàmica de grup, per conèixer i saber aspectes d'interès per a tots.
Per començar la sessió, ens hem col·locat en rotllana i amb l'ajuda d'un cabdell de llana, ens hem anat presentant, dient el nostre nom, on vivíem i què és el que més ens agradava fer.
La segona part de la sessió l'hem destinat a parlar de temes d'interès pels infants. Aquests han sigut:
- Els viatges que han fet (per exemple, al Marroc, França, Holanda, entre altres).
- Les professions que els agradaria ser de grans (que han sigut variades i han tingut explicacions raonades)
- Com és el viatge que fa cadascun d'ells per anar al seu país i quins transports utilitzen (en aquesta sessió han resultat ser tots els infants del Marroc).
En algunes ocasions han sorgit comentaris oposats entre els infants. En aquesta situació, hem deixat que cada nen/a s'expliqués i digués el perquè de la seva resposta, intentant treballar el respecte als companys i l'autenticitat de totes les intervencions.
Seguidament, els hem ensenyat una pilota i els hem preguntat què podíem fer amb ella sempre i quant, fessin conversa. Entre tots s'han hagut de posar d'acord i s'han decantat per jugar a la "bomba". Un infant es posava al mig de la rotllana i els altres es passaven la pilota. Quan l'infant del mig deia: BOMBA, el nen o la nena que tenia la pilota, es col·locava al centre de la rotllana i els mateixos nens i nenes li feien tres preguntes, que no podien ser repetides. En adonar-nos que es feien preguntes tancades, com ara "T'agrada la xocolata?" o "T'agrada jugar a futbol?", nosaltres interveníem i els preguntàvem per què i, intentàvem treure el màxim profit a cada intervenció, i d'aquesta manera, ells donaven més sentit al què deien.
Ens hem adonat que són nens que entenen el català, però a l'hora de parlar se senten més segurs parlant el castellà o la seva llengua materna, i no s'atreveixen a expressar-se en la llengua. A partir d'aquesta sessió, hem pogut observar que als nens i nenes els motiva molt l'aprenentatge lúdic, i que a partir de dinàmiques i jocs, ells tenen oportunitats de parla riques i que proporcionen nou vocabulari. També hem trobat que alguns infants feien més esforços que d'altres a l'hora de parlar, ja que una part tenia més automatitzat la llengua que d'altres. Finalment, hem aconseguit que la gran majoria parlés en català espontàniament.
Per acabar a sessió, els hem preguntat què els agradaria fer en aquestes sessions, sempre que la parla i la conversa en català estigues present. Els nens i nens han proposat jocs i temàtiques d'interès per a parlar, i han elogiat la pràctica lúdica com a una metodologia motivadora per a ells/es.
Clàudia Vilanova
Marina Rofes
Estudiants de quart curs de la URV.
