SETENA SESSIÓ P4B LA PASQUA

Després de la setmana santa, alguns infants no entenien per què estàvem a la classe, creien que les sessions havien finalitzat abans de les vacances. No obstant això, no van mostrar cap problema a l'hora d'anar a fer les sessions fora de l'aula.

Primer de tot, vam preguntar com havia anat el període de vacances, si havien celebrat la mona, de quin gust era el pastís, si van anar de viatge, etc. Molts infants no celebraven aquest esdeveniment per diferències culturals. Altres van anar de viatge al Marroc, a visitar a la família.

Després vam treballar el mural dels oficis. Com a sorpresa, els infants ens van cantar la cançó dels bombers i vam demostrar tenir un vocabulari molt ric i ampli en aquest vessant.

A banda, vam introduir el tema de Sant Jordi. Els hi vam preguntar:

- Que sabeu de Sant Jordi?
- Que heu regalat algun cop?
- On podem trobar roses de Sant Jordi? I llibres?
- Us agraden més els llibres o les roses? Per què?
- De quin color preferit és la vostra rosa? Que sentiu amb aquest color?
- A qui regalaríeu una rosa?

La setmana vinent, la mestra ens ha aconsellat que treballéssim el conte de Sant Jordi i la cançó, que hauran treballat a l'aula.

Marta Gimenez i Glòria Ripoll.

SISENA SESSIÓ P4B JORNADES CULTURALS

En arribar a l'escola, vam anar a l'aula i no vam trobar a ningú. Molt sorpreses, vam preguntar a la resta dels mestres si sabien on eren els infants, ja que ningú ens havia avisat prèviament de cap sortida o esdeveniment fora del comú. Vam trobar a la tutora amb els infants a la sala de professors, on tenen l'única pissarra digital de la qual disposen els alumnes d'infantil. La mestra ens va convidar a que ens quedéssim a les jornades culturals de l'escola. En un PowerPoint, la tutora explicava totes les danses populars que havien treballat durant el curs a través del carnaval, com eren:
- El vals a P3, la rumba a P4 i les sevillanes a P5.

Durant la sessió van treballar el vals dels alumnes de P3. En concret, la dansa, el tipus de vestuari, la història d'aquesta, els sentiments que transmet, etc. Vam poder observar com molts infants havien interioritzat tots aquests conceptes, que potser ens semblen molt complexos per aquesta etapa, però no és així. Cal remarcar, que ens va impressionar veure en directe el treball de la tutora. Com a mestra és un bon referent, ja que donava peu a converses on hi havia un període de reflexió per part de l'infant, a través de preguntes obertes i diferents.

Marta Gimenez i Glòria Ripoll.

CINQUENA SESSIÓ P4B TREBALLEM ELS MURALS

Els infants quan ens veuen arribar a la porta de P4A ens fan una arribada molt alegre, ja que aquests voldrien anar amb nosaltres sempre (sortir de classe és una activitat molt atractiva) . Com cada setmana, la tutora ens proporciona el material adient per treballar els continguts que tenen més dificultats.

Primer de tot, vam iniciar la conversa amb diferents murals. Un dels temes treballats al mural va ser la tardor i els seus elements i personatges. Sabem que no està contextualitzat en el moment concret en el qual estem però la mestra no ens va proporcionar cap mural que tractés la primavera o el sant Jordi. Només teníem a l'abast la tardor o els oficis.

Cada infant tenia el seu torn per conversar, en què explicaven el que veien al mural o el que més els hi agradava o cridava l'atenció. A través d'aquesta activitat vam poder observar i analitzar el nivell de vocabulari estàndard del qual disposaven. En alguns casos, aquest era molt limitat i s'havia de treballar més profundament. D'altres casos, era molt ric i variat.

A banda, vam continuar treballant el conte "De què fa gust la lluna?" i aquest cop vam relacionar el gust de la lluna amb els gustos que més ens agradaven i les seves imatges. Un exemple podria ser:

- A mi m'agrada el gust de la llimona. Com creieu que és la llimona? Els infants la descriuen i posteriorment, mostren una imatge d'una llimona i veiem si hi ha congruència entre el que han exposat els infants i la imatge real.

Com a cloenda, vam tornar a cantar la cançó de la primavera per veure si la recordaven i vam observar que alguns infants sí recordaven parts de la cançó.

Marta Gimenez i Glòria Ripoll.

QUARTA SESSIÓ P4B LA CANÇÓ DE LA PRIMAVERA

Com cada sessió, vam anar a buscar als infants a l'aula on la tutora ens esperava amb un ventall de material relacionat amb el contingut treballat a la classe durant la setmana. A banda, nosaltres vam preparar material per contextualitzar l'estació de l'any i treballar, de manera interdisciplinar, les diferents àrees del currículum.

Primer de tot, la meitat del grup classe es va dirigir a l'aula de materials, on hem fet totes les sessions. Dins d'aquesta teníem tot el material preparat de forma atractiva i lúdica per captar l'atenció i l'escolta activa dels infants. Aquest material constava de:

- Lletra de la cançó de la primavera

- Imatges del vocabulari de la cançó

Inicialment, vam escoltar la cançó per fer una presa de contacte amb aquesta nova cançó que no havien treballat prèviament. Seguidament, vam crear una petita conversa-diàleg on havien de dir que havien entès de la cançó, com es sentien i si la volien treballar.

A continuació, vam ficar un altre cop la cançó i gesticular la lletra amb la finalitat de què els infants anessin interioritzant la lletra d'aquesta.
Per últim, vam treballar el vocabulari amb el suport visual i lúdic de les imatges. Cada vegada que s'escoltava una de les paraules que treballaven ensenyaven la imatge i els hi preguntaven als infants si sortia a la cançó, amb l'objectiu de relacionar la mateixa paraula amb el seu significat tant contextual com emocional.

També la tutora ens va comentar que treballéssim el conte "De què fa gust la lluna?", ja que l'anava a introduir durant els següents dies de la setmana. Primer, el vam explicar mostrant les imatges i fent preguntes de resposta oberta, com per exemple:

- De què creieu que té gust la lluna?
- Quin és el sabor que més us agrada?
- Creieu que junts arribaríem fins a la lluna?

Els infants vam mostrar molta motivació i curiositat per aquest conte. En veure els resultats vam decidir treballar-ho en la següent sessió. Com a cloenda, els hi vam preguntar si els havia agradat, com es sentien i si voldrien repetir.

Marta Gimenez i Glòria Ripoll. 

NOVENA SESSIÓ [4t primària]: Fem un poema

En aquesta sessió hem començat preguntant en quin idioma parlen a casa i amb els amics, i ens hem interessat d'on provenen, ja que teníem nens i nenes que no havien vingut a sessions anteriors. D'aquesta manera, podem conèixer el grau de parla de Català que tenen cadascun d’ells.

El primer que hem fet ha estat preguntar per a què serveixen els poemes i que hi trobem. Algunes de les reflexions han estat:

“Per expressar sentiments”

“Hi trobem paraules i frases”

Per contextualitzar-ho, dos infants han llegit dos textos, per deduir si eren poemes o no. Han posat exemples de metàfores, comparacions i rimes. Així, hem observat que sabien què era un poema i els elements que pot contenir.

Tot seguit, els hem deixat a l’abast targetes en que hi havia: vuit paraules, sis rimes, sis metàfores i sis comparacions. S’han format dos grups i cadascun ha agafa la meitat de cada grup de targetes.

Han hagut d’ordenar les targetes en paraules, rimes, metàfores i comparacions (sense veure el revers) i, després, han anat llegint totes les targetes mentre deien què comprenien i que significava el que havien llegit. En el cas de les paraules hem preguntat on es poden trobar. Per exemple:

PILOTA – “al Decathlon”, “al camp de futbol”

CORDÓ – “sabateria”, “merceria”

Per finalitzar, els grups s’han intercanviat i s’han quedat amb les targetes de l’altre. Amb el suport d’un paper, han hagut de posar-se d’acord per combinar totes les targetes (metàfores, combinacions, paraules i rimes), afegint en el cas que fos necessari connectors, paraules, etc., per formar un poema. 

Després d'escriure el poema que havien creat en un full, els hi hem donat una fitxa com la que es mostra a continuació, perquè el poema quedés ven presentat. 

Aquest ha estat el resultat:

L’han hagut de llegir en veu alta davant dels companys i, entre tots, els hi hem posat un títol als dos poemes.

Clàudia Vilanova

Marina Rofes 

Estudiants de quart curs de la URV

VUITENA SESSIÓ [4t primària]: Construïm històries

En aquesta sessió vam treballar la conversa a partir d’imatges. Vam fer dos grups de dues persones cadascun. Els vam donar dues fotografies a cada grup i entre ells van pensar tres frases que combinessin les dues paraules.

 
Tot seguit, es van intercanviar els papers i amb les frases dels altres van haver d’inventar-se una petita història amb cadascuna de les frases. Algunes d'elles van ser:

"Hi havia una vegada una llanterna que anava caminant pel bosc, quan de cop i volta es va trobar una telescopi que havia perdut el seu peu i no podia caminar [...] Finalment, la llanterna va ajudar-lo i entre els dos van poder tornar a casa."

"Una cadira que estava asseguda al costat del semàfor, l'estava esperant per anar a esmorzar. De sobte, un llamp va caure a sobre del semàfor, i el semàfor va perdre tots els colors."


Amb aquesta activitat es va afavorir la conversa entre les persones del grup, ja que entre ells havien de parlar per decidir les frases i inventar-se la història. Els va agradar tant l’activitat que ens van demanar que els donéssim dues imatges més.

Clàudia Vilanova 

Marina Rofes  

Estudiants de quart curs de la URV

SISENA   SESSIÓ,  ÚLTIMA ACTIVITAT (2° primària):

ENDEVINA  L'ENDEVINALLA

Primera hora: grup 1

He començat, recordant les normes que hauran de seguir a les converses, parlar en català, ja que jo no els entenc en castellà.

L'altra norma que s'ha de respectar als companys, el torn de paraula i el silenci.

Avui la mestra els hi ha fet un recordatori d'un concurs sobre una noticia de Sant Jordi. Ella m’ha explicat el que es volia que els infants fessin i m’ha deixat que jo ho expliqui. Els hi he explicat que han de fer una notícia relacionada amb els personatges de Sant Jordi, hi he explicat que no és necessari que la notícia sigui com el conte, ha de ser diferent, els hi he donat idees de com fer-ho i ells ha començat a imaginar i a dir el que posaran a la notícia i qui intervindria.

Després de la conversa de la notícia, els hi he platejat el  joc de les endevinalles, per pensar, buscar dintre dels seus pensaments, analitzar el que el company diu.

L’activitat va anar així:

Es repartirà a cada infant una endevinalla, sense la resposta. 

Cada un llegirà la seva endevinalla i els altres infants hauran d'endevinar quina endevinalla és.

Tots estan molt motivats, tots volen llegir la seva endevinalla per veure si els altres ho encerten, encara que quan llegeixen l’endevinalla, llegeixen sil·labejant i els altres no ho entenen i el que llegeix tampoc sap el que llegeix. Un cop llegeixen l’endevinalla, jo la torno a llegir l’endevinalla i la gestualitzo molt.

A l’hora d'endevinar l’endevinalla quasi tots s’han posat a pensar que podia ser l’endevinalla, només algun que ho deia sense pensar.

Dir que l’activitat hauríem estat hores, ja que estaven molt engrescats i no volien parar, se’ls ha fet molt curta l’hora de classe.

Segona hora: grup 2

Ja estan a la classe el segon grup, hem fet el mateix que el grup 1.

He començat, recordant les normes que hauran de seguir a les converses, parlar en català, ja que jo no els entenc en castellà.

L'altra norma que s'ha de respectar als companys, el torn de paraula i el silenci.

El segon grup també s’ho ha passat molt bé, tots volien llegir la seva endevinalla i com l’altre grup tots aixecaven la mà pe mirar d'encertar-la. La diferencia, ha estat, que aquest grup no ha parat tant de compte amb el que deien les endevinalles i ho deien més sense pensar-ho.

Tots volien parlar i feien carasses si no els tocava a ells de dir la seva endevinalla, com l’altre grup sil·labejaven les endevinalles i no entenien el que deia l’endevinalla i els he ajudat jo com al grup 1. He de dir que com l’altre grup s’haguessin passat hores amb el joc.

Arriba el grup 1, ja està la classe tota junta, ja han  passat les dues hores i és hora de marxar cap a casa i ells cap a l’esbarjo. Els he dut una caixa de galetes i uns sucs per ha que s’ho mengin al pati, ens hem fet unes fotos de comiat i no em volien deixar marxar, tota l’estona demanant el perquè, pel qual ja no vindre més, tots abraçats sobre meu, quina pena que em fa deixa'ls, he estat molt a gust, així els ho he dit, que si fos per mi, estaria cada dia amb ells.  

Voldria remarcar que me sentit com una mestra més dintre de l’escola, tots tant professors com alumnes m’han tractat molt bé amb molt de respecte, el qual ha fet que tot el que he après tant amb la mestra com el que m’han pogut ensenyar els alumnes ho he interioritzat més.

Marxo amb un molt bon record de l’escola Marià Fortuny de Reus.

Adéu i moltes gràcies

Marisa Salaet Ferrés

Estudiant de quart curs de la URV.

SISENA SESSIÓ P4

 Durant aquesta sessió hem treballat l'art de fer preguntes i endevinar.

Amb diferents imatges de paisatges hem jugat a " Qui troba l'altre meitat de la fotografia? ". Per aconseguir-ho cada nen (un per un) ha de descriure què hi surt en el seu paisatge. I els qui sospiten que tenen la parella poder fer preguntes per acabar d'assegurar si és la seva foto la que correspon.

Cal tenir tantes meitats com alumnes juguen i que les imatges per la part de darrera siguin de la mateixa mida.

L'altre activitat que hem dut a terme a estat "Quin objecte tinc amagat", aquesta va dedicada explícitament a l'art de fer preguntes, durant les anteriors sessions sempre he estat jo l'encarregada de fer les preguntes, doncs avui he decidit canviar la metodologia i que fossin ells els encarregats de fer-les. Un alumne s'amaga un objecte, una imatge, quelcom que hagi portat de casa seva en una capseta ( preparada anteriorment) i els altres han de fer preguntes per intentar endivinar què és.

Al principi de l'activitat l'infant no ha sabut que dir, no sabien quin tipus de preguntes realitzar, llavors he agut de fer un exemple: De quin color és? És un animal? Per a què serveix? Un cop fet l'exemple l'activitat a fluït correctament i tots els infants han participat.

NOELIA FERNÁNDEZ SERRANO

CINQUENA SESSIÓ P4

La sessió d'avui l'hem dedicat al circ, aprofitant que durant el cap de setmana ha visitat el Morell, el circ Tonelli. I molts dels infants m'han comentat que hi van anar.

Durant aquesta sessió hem dut a terme dues actvitats, amb la primera s'avalua l'aplicació correcta dels coneixements lingüístics, lèxic i estructures morfosintàctiques, a l'expressió oral. També es té en compte l'adequació a la situació comunicativa i l'ordre i claredat en l'expressió. Amb la segona activitat s'avalua bàsicament l'adequació a la situació comunicativa així com l'ordre i la claredat en l'expressió. També es té en compte l'aplicació correcta dels coneixements lingüístics ( lèxic i estructures mosrfosintàctiques) a la parla.



- Activitat 1: La mestra els hi diu als infants:
       - Mira aquest dibuix d'un circ. Ara hauràs d'explicar com és algun dels personatges que surten en aquest dibuix.
       - Mira el dibuix i digam una frase completa amb qualsevol dels personatges.




 - Activitat 2: Primera vinyeta:

1. Què fa aquesta noia?
2. Què diu?
3. Què ha passat?
4. Què deu dir la nena?
5. Què deurà dir la senyora  
6. Què fa aquest noi?
7. Què diu?
8. Què deuen dir? 

- Activitat 2: Segona vinyeta:

1. Què et va agradar més?
2. Vas passar por en algun moment? Quan?
3. Què feien els pallassos?
4. Et sembla que a mi m'agradarà el circ? 

Per concloure dir, que la primera activitat no ha sortit tan bé com esperava, ja que alguns nens no han participat gaire, sort de la segona activitat que els hi ha causat més emoció i tots volien explicar que havien vist i que havien fet amb els animals.

NOELIA FERNÁNDEZ SERRANO