Avui L’Erica i
jo comencem les nostres practiques de voluntariat a l’escola Marià Fortuny amb
alumnes de 6è.
El cicle de 6è
té 3 línies i nosaltres donarem suport a dos alumnes de cada classe, és a dir,
el nostre grup d’alumnes te un total de 6.
La
primera activitat que vam realitzar amb els infants va ser la de la teranyina,
per tal de presentar-nos. Per començar l’activitat una de nosaltres va agafar
una punta de la llana i va començar a dir el seu nom, d’on venim i el que
esperem d’aquestes 10 sessions que realitzaríem amb ells, seguidament va
llençar la llana a un dels nens per a que es presentés i així ho vam anar fent
tots fins formar entre tots una gran teranyina.
Quan la
teranyina va estar llesta, vam remarcar molt que tots ens havíem d’escoltar i
que totes les opinions que tots donéssim eren vàlides, perquè en aquesta
primera activitat vam trobar que hi havia bastant timidesa en el grup.
La segona
activitat que vam realitzar per tal d’esbrinar el nivell que teníem de la
llengua al grup va ser demanar-los que ens expliquessin de manera oral el que
havien fet el cap de setmana. Tot el grup en general tenien mancances alhora
donar detalls i fer bon ús d’indicadors de canvis de temps i lloc, aspectes que
segons Owens, R. (2004). Es van assolint a partir dels 9 anys.
La tercera
activitat que vam realitzar va ser amb suport d’imatges, ja que la mestra ens
va proporcionar una capsa plena d’imatges i lletres; cada nen/a va descriure
allò que apareix a la carta sense dir el què és, i la resta d'alumnes havien
d'endevinar el seu contingut però molts ja coneixien les cartes i les imatges,
i per tant, els hi va resultar més fàcil d'endevinar, és per això que vam voler
fer una activitat de més nivell i vam proposar als infants agafessin entre 5/6
imatges per a què formessin una petita historia, aquesta historia l’havien de
verbalitzar davant tot el grup.
En aquesta última
activitat vam poder observar seguint la taula de Etersen, D., Gillam, S. &
Gillam, R. (2008) que tots els nens/es només incloïen un personatge i se’n
referien amb la utilització de pronoms, és a dir, no els posaven noms, a més,
tampoc els atorgaven pensaments ni sentiments, pel que fa a l’escenari molts
d’ells no feien al·lusió a cap lloc específic o general, i per últim pel que fa
a la resolució dels possibles conflictes els costava fer-ho amb coherència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada